Església Parroquial

En l’interessant casc urbà medieval, en la plaça Major on s’hi trobe l’Ajuntament, s’aixeca l’església parroquial, un edifici de sever barroc, que albergue al seu interior preciosos retaules gòtics com el de l’Esperança, peces d’orfebreria, ornaments i restes d’altars, entre d’altres peces del ric patrimoni d’obres de caràcter religiós que posseix la població.
Iniciada a finals del s. XVII per sustituir al primitu temple gòtic, consta de tres naus sense creuer i capelles laterals, amb voltes de mig canó amb llunetes.
A la sobria façana de pedra destaque la portada de dos cossos amb pilastres adosades i escultura de l’Assumpció de Ntra. Senyora.

Ermita de Sant Miquel

Construída en el S.XVI, a uns 6Km. de la població, en l'antic camí de Catí. És de forma rectangular, a la qual està adossat un pòrtic amb arquejades. En el seu interior i damunt de la porta d'entrada hi ha un altell, segurament per al cor de cantors. Encara que no consten dades concretes de la seva construcció, bé és sabut que per Sant Miquel de Veremes, 29 de setembre, se celebraven festes en acció de gràcies al cel per les bones collites i, tal vegada com recordatori, es va pensar en erigir aquest santuari en honor al sant. En 1599 sofreix importants modificacions. En 1602 es va pintar el retaule que fou destruït durant l'última guerra civil. El 11 de maig de 1980, es va procedir a la benedicció i col·locació d'una campana.

Ermita dels Sants Joans

En Joan de Brusca la feu edificar. Dedicada a S. Joan Baptista i a S. Joan Evangelista. Situada extramurs del que fou el nucli primitiu de població.
Arquitectura: planta del tipus Reconquesta, una sola nau amb arcs torals apuntats que sostenen trespol de fusta, porta de mig punt de grans dovelles i quadrada arrabada amb ornaments llaurats en pedra.
Retaule (realitzat per Pere Lembrí) d’estil Gòtic (principis del s. XV), una talla de S. Joan Baptista (principis del s. XIV) i el sepulcre d’En Joan de Brusca, són alguns dels atractius que presenta aquesta ermita.

Ermita de Sant Pere Màrtir

Ermita batida molt posiblement en la segona meitat del s. XV. El diumenge més pròxim al 29 d'Abril es celebra la festivitat del Sant.

El Calvari

El Calvari actual, emplaçat al costat de les últimes cases del Raval Alt, sembla ser obra de finals del s. XVIII o principis del XIX, construïdes les estacions de maçoneria i amb rajoles representatives d'escenes de la Passió.

L'Ermitori Albergueria de Sant Pau

A uns 3 km. del nucli de població, en l’encreuament de les carreteres de Torre d’En Besora i de Vilafranca, s’aixeca l’Ermitori, declarat Monument Històric Artístic Nacional.
A finals del s. XVI, junt amb la primitiva ermita, comença a aixecar-se l’albergueria ampliada en el s. XVIII per dues ales porticades als costats, s’articule al vontant d’un pati central porticat (amb sortida al prat per portada de mig punt), amb destacat aler treballat en fusta, i des del qual s’accedeix tant al temple com a la cuina, xemeneia i antigues quadres. Per escala en pedra de tradició gòtic-catalana s’alcancen les depedències superiors, ben treballades en pedra i sostres de fusta, on s’hi trobe la sala de reunions, decorada amb pintures murals monòcromes del primer terç del s. XVII, que desenvolupen escenes de la vida del Sant i altres temes complementaris i alegòrics. És d’una sola nau rectangular, tres trams sense capelles ni creuer, amb interessant cor alt als peus. Una gegantesca heura en l’arc d’accés a la plaça de l’Ermitori constitueix un monument natural únic en la provincia de Castelló.
L’església, acollie als romeus que cada 29 de juny acudien per a rebre la indulgencia plenaria que ja Urbà VIII concedire als que confessaren i comulgaren en el dia de Sant Pere i Sant Pau, celebrat també fira en el prat arbolat que hi ha al costat del complex.

Ermita de l'Esperança

Cap a principis del s.XV cal situar la data de construcció de l'ermita de l'Esperança, i sorgida per la devoció particular de Bernat Fort (1350-1425). En 1409 fou reparada, any en que el Papa Benet XIII (El Papa Luna), concedí indulgències als seus visitants.

La Valltorta

El Barrac de la Valltorta exponent més perfecte de l'Art Rupestre Llevantí, elevat al rang de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. El Barranc de la Valltorta té una longitud aproximada de 20 km, i rep el seu nom pel seu relleu escarpat d'abruptes vessants que emmarquen el seu tortuoso i encaixonat solc. La major part de l'any, el seu curs roman completament sec. L'aigua només circula esporàdicament en les avingudes torrencials, o bé subterràniament, a escassos metres de la superfície, aflorant sota els ressalts rocosos, on es formen els característics tolls. Els tolls degueren de ser abeuradors naturals per als animals durant els periòdes més secs i calorosos. En aquestes èpoques de l'any, els caçadors van poder esperar ocults la visita forçosa de les seves preses. La situació dels recintes rupestres de la Valltorta ens induïx a pensar que el contingut ideològic de les pintures es troba estretament vinculat al caràcter estratègic de la zona.
Coves i cingles amb pintures rupestres en el terme d'Albocàsser:

Coveta de Montegordo. És la més alta del conjunt, a 640 m. amb figures molt mal conservades. Dues agrupacions escèniques: Un cap d'animal i un petit grup d'arquers en color vermell.

Cingle del Mas d'en Salvador. Descobert en 1980, amb un personatge de cos lineal que grimpa per un arbre i aus o insectes al seu al voltant, suposa una escena de recol·lecció.

Cingle de l'Ermita. Amb cinc coves que contenen escenes de caça i recol·lecció. Són figures vermelles de petita grandària.

Cova Gran del Puntal. És el major dels recintes amb art rupestre del barranc de la Valltorta. Les pintures rupestres actualment visibles són escasses. Es troba: un petit arquer solitari en posició horitzontal amb arc i fletxes, una composició animalística, el contorn d'una mà robusta i petita, dues arquers envoltats d'ocells o insectes voladors.

Covetes del Puntal. Es troba una figura femenina nua, asseguda i amb una cama sobre l'altra: La Venus de la Valltorta. També hi ha agrupacions de figures humanes.

Cova Centelles. Existeixen unes 150 figures de tipus naturalista estilitzat que formen diversos panells en els quals predominen les agrupacions d'arquers, temes socials amb figures femenines i escenes de caça on l'animal més característic és el cérvol de gran cornamenta.